Assassinat a l'Orient Express

La seva veu, plena d’emocio, va ressonar a traves del vago restaurant: aquella veu profunda, commovedora, que feia esgarrifar els cors i havia fet vibrar tants d’auditoris de Nova York, va extingir-se en un sanglot.
Poirot va mirar el seu amic.
- Vos sou un dels directors de la Companyia, monsieurBouc -digue-. Que hi dieu?
 MonsieurBouc va aclarir-se la gola.
- La meva opinio, monsieurPoirot -respongue-, es que la primera hipotesi que ens heu exposat es la veritable. Suggereixo que sigui aquesta la solucio que cal oferir a la policia iugoslava quan es presenti. ?Hi esta d’acord, doctor?
- Completament d’acord -digue el doctor Constantine-. Mirant-ho be, em penso que la meva certificacio medica era una mica massa fantasiosa. Caldra que l’estudii millor.
- Aleshores -afegi Poirot-, com que ja he exposat a tots vostes la meva solucio, tinc l’honor de retirar-me del cas.
  This file was created  
  with BookDesigner program  
   [email protected]  
  24/07/2012